Miquel Nadal: “Deia Luis Lucia en 1930 «¿No tiene Valencia derecho a sentarse una vez al menos gratuitamente en la mesa del banquete de los presupuestos del Estado?»

¿Qué simboliza para Miquel Nadal el 9 d’octubre? ¿Qué és lo primero que le viene a la cabeza al pensar en esta fecha? És una data fundacional. Poques societats poden exhibir de manera tan clara la cronològia “literària” dels seus orígens: on, quan i com. La primera cosa que em ve al cap és la meua precocitat. El meu fill menut té 14 anys, i ara recorde que l’any 1976, amb 14 anys, vaig intentar convèncer mon pare que em deixara anar a una marxa no autoritzada que eixia d’Albal. L’any següent ja no vaig demanar permís, i ho vaig còrrer tot: 9 d’octubre, El Puig, etc. Després de molts anys, recorde que una de les vegades que més he escoltat parlar valencià fora del nostre territori, a banda de les finals de Champions del València CF ha estat a l’IKEA de Múrcia un 9 d’octubre.

¿Ha ido alguna vez a la procesión cívica del 9 d’octubre que se celebra en la ciudad de Valencia?, ¿qué recuerdo tiene? He anat diverses vegades, i la sensació que sempre he tingut és la d’una certa incomoditat. Un acte tan evident d’afirmació plural és escenari de proclamació de part. He estat insultat de distintes maneres: catalanista, blavero o fatxa. Per cada reclamació d’unitat hi ha una exhibició de discòrdia.

¿Celebra Sant Donís? El vaig celebrar uns anys fins que me vàren deixar com un cas impossible en l’elecció de mocadors. Era terrible.

Pasados los primeros 100 días, defínanos en una palabra el gobierno de Ximo Puig. És el president de l’empresa on treballe. Demane el comodí del funcionari.

Se está hablando mucho del injusto modelo de financiación que tenemos los valencianos, ¿conoce el tema?, ¿le preocupa? Em preocupa en la mesura que la resolució del problema no és una qüestió “simbòlica” ni “identitària”. Afecta el futur dels nostres fills, i la pròpia coherència i sostenibilitat de la Comunitat autònoma. Portem dos segles sense modificar determinades percepcions. Si mires el Manifiesto Fundacional de Las Provincias, de 1866, quan parla de la nostra desgràcia respecte del govern hi ha un concepte d’una actualitat sorprenent, quan diu “fácil nos fuera presentar ejemplos de la ineficacia de sus fundadísimas reclamaciones”. És igual el segle, XIX, XX o XXI. Amb la Restauració, la Dictadura de Primo de Rivera, la República o el franquisme, la sensació de no ser atesos conforma un malestar estèril. Part del problema que hem de resoldre és eixe: fer útils les nostres reclamacions.

Da la impresión que la próxima legislatura en el Congreso de los diputados será la del cambio en el modelo territorial español, ¿qué encaje cree que tendríamos que tener los valencianos en esa nueva estructura? Crec que en el nostre cas, la batalla s’ha de lliurar en la modificació de la imatge de la nostra Comunitat. En la credibilitat, la confiança, i en no iniciar noves sendes que no estiguem en condicions de transitar.

¿Cree que el actual nivel de autogobierno de los valencianos es el adecuado? ¿Lo modificaría?, de ser así, ¿cómo? Crec que el nostre problema no és un problema quantitatiu, de més competències, sinó qualitatiu. No és tracta de fer més coses, ni de comparar-nos amb aquells que poden i volen ampliar el negoci. El nostre repte és fer millor les coses, i incrementar la confiança en l’autonomia com a instrument positiu.

¿Qué le parece el cierre de RTVV? ¿Qué modelo de televisión pública valenciana le gustaría? Un model de servici públic. Notícies, documentals i oratge. De consens. útil, austera, pròxima i políticament irrellevant. Que deixe emetre The Walking Dead a qui pertoca.

¿Qué le pide al futuro para los valencianos? El que li demanava Luis Lucia en 1930, quan es queixava de la política general dels governs d’Espanya: “¿No tiene Valencia derecho a sentarse una vez al menos gratuitamente en la mesa del banquete de los presupuestos del Estado?”

Defina en una palabra al Pueblo valenciano. Innocent.

Díganos un lugar de la geografía valenciana en el que perderse. El triangle de les Bermudes dels torpes està entre Aldaia, Alaquàs i Quart de Poblet. Quant a la pèrdua conscient, hi ha dos itineraris de la pèrdua, i els dos ixen des d’Oliva. El primer va cap a Pego, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. El segon, cap a Gandia, Marxuquera, Barx, i el Pla de Corrals.

Ir arriba